Lideratge a l'Aula

Aplicació del model

Estil de lideratge: Baixa tasca/Elevada Relació

Vaig fer un anàlisi d'estil de lideratge, segons els resultats del qüestionari, la meva puntuació va ser de 37 i 50, cosa que em classifica dins del grup baixa tasca i elevada relació. El meu enfocament s' inclina principalment cap a la consideració dels sentiments dels estudiants, donant-li prioritat sobre la consecució de tasques específiques. Haig d'admetre que el que posa en la descripció de l'estil de lideratge té molta coherència en el meu cas. Per a mi, el procés és el més important, mentre que el resultat final és secundari.

Manifesto un veritable interès en el desenvolupament personal dels estudiants, la qual cosa demostra la meva disposició a invertir molt de temps en la seva formació. El meu objectiu és brindar suport integral en enfocar-me no només en l'àmbit acadèmic, sinó també en el desenvolupament personal. M'agrada molt la comunicació oberta perquè demostra una disposició per escoltar les preocupacions dels altres, fins i tot si són irracionals o només són emocions.

Com a resultat, crec que em perfilo com un educador que estableix i manté relacions positives amb els estudiants. La meva responsabilitat no és només donar suport professional, si no, també suport emocional. El meu objectiu és ajudar els estudiants a créixer de manera equilibrada i assegurar-me que rebin l'atenció necessària en tots els aspectes en la seva carrera.

Accions de millora

A més de tenir un ambient de confiança i sòlida, hauria de trobar un equilibri adequat per assegurar-me que també els estudiants abordin les tasques i metes acadèmiques. Em sembla important establir expectatives acadèmiques clares des del principi, definir els objectius del curs, els criteris d' avaluació i les expectatives de comportament. Tal com es demostra en el cas 9 que dir clarament des del primer moment de la classe el que el professor espera dels alumnes sense ser exigent. Això proporciona estructura i orientació als estudiants.

També, he de fixar-me que el meu enfocament en la relació contribueix a un ambient d'aprenentatge positiu. Quan els estudiants se senten segurs per expressar les seves idees, fer preguntes i participar activament en les activitats de classe, espero que la sensació de confiança sigui un catalitzador per al compromís acadèmic.

Tenint en compte la bona relació amb els estudiants, puc fer una retroalimentació acadèmica personalitzada combinant els comentaris positius i les millores que pugui tenir cadascú. D' aquesta manera, fomentarà un sentit més profund de connexió entre la tasca i la relació.

Cas d'estudi

Recordo el primer any de ser professor associat, va ser l'any que vaig aprendre més en aquests anys. Em van assignar com a professor ajudant a un professor associat, que era un arquitecte d'una empresa i mestre d'un institut. A la mateixa hora, s'encarregava de l'assignatura "Expressió Gràfica" en departament d'enginyeria química. En aquell moment, no tenia gaire idea de com funcionaria una mena de dos professors en una mateixa aula, però de seguida ja m'acostumava que ell va explicar tota la teoria, mentre jo l'ajudava en la sessió de pràctica.

Teníem una aula d'ordinador que hi cabia uns 25 estudiants, però el primer dia sempre va donar una gran impressió a tothom perquè es van ficar 80 estudiants dins. Aquells que no tenien seient, es van quedar a l'entrada fins a acabar la classe de dues hores. Em va dir que sempre hi havia error en l'horari docent, hauria de ser una sessió de matí i una altra de tarda. Tanmateix, ni ell ni la secretària informava els estudiants sobre l'equivocació de l'horari publicat a la pàgina web oficial de la facultat.

En la sessió teòrica, sent un arquitecte de tota la vida, explicava els conceptes de dibuix molt detalladament amb exemples de productes que els trobem diàriament. A més, explicava també com havien de comportar-se sent un alumne de primer de la carrera i un futur enginyer. Admirava molt la tècnica comunicativa que tenia i l'experiència professional i emocional que havia viscut. Tanmateix, l' explicació acadèmica era dirigida a completar les tasques plantejades. Vol dir que utilitzava la base d' orientació dels treballs més que les competències.

En el seu moment, encara utilitzava les tècniques de dibuix a mà en un paper d'A3, combinant parcialment amb l'ús d'un programa d'ordinador que es diu AutoCAD, amb un pes d'avaluació continuada de 70% i 30% al respecte. Considero que era un professor responsable perquè per poder fer l'entrega dels treballs, havien de passar per la seva revisió. Per tant, a cada sessió de pràctica hi havia cua esperant la seva afirmació. D'una banda, el procés de l'entrega és lentíssim; d'altra banda, aquells que van poder fer l'entrega tindrien un aprovat segur. D'aquesta manera, ell controlava la qualitat de l'entrega mentre anava corregint els errors comuns comesos en els treballs fets. A mesura que anava aprofundint el tema, les tasques que s'incorporaven eren a un nivell en paral·lel, així que donava el mateix nivell de suport als estudiants perquè eren del primer de la carrera.

Sobre les tasques, eren les mateixes de tota la vida, es repetien cada any. Les de dibuix a mà encara eren viable perquè havien de dibuixar sí o sí, però el problema venia a les tasques d'ordinador perquè es copiaven fàcilment. Em va fer encarregar en la correcció d'aquesta part i sens dubte, vaig trobar moltes entregues similars. Alguns eren més "intel·ligent", van modificar l'escala de l'entrega original del seu amic, però no sabien que es podien detectar a la vista perquè era qüestió de disseny. En aquest cas, els vaig enviar un missatge a través del campus virtual perquè haurien d'anar a l'examen final. Hi va haver una vegada, em vaig trobar amb uns d'ells al passadís, m'intentaven convèncer utilitzant diferents excuses per no anar a l'examen. Estiguem una bona estona allà discutint-ho. A partir de llavors, vaig saber com era realment la situació d'aquesta assignatura i de les altres de semblants. Dos anys després, ell es va jubilar i un nou professor es va encarregar d'aquesta assignatura, va fer un canvi radical i es va convertir en una assignatura moderna, completament digital per adaptar a la necessitat industrial i la tecnologia actual.

Anàlisi comparativa

El professor és de control autoritari. Té un control rigorós sobre el procés de lliurament de treballs, revisant personalment cada treball abans de la seva acceptació. Això crea una cua d'estudiants esperant la seva aprovació, un control estricte sobre el flux de treball i l'avaluació. Pel seu control en les decisions, processos i avaluacions, mostra un estil de lideratge autoritari, així com la seva preferència per enfocaments tradicionals.