Ètica i Responsabilitat

Plantejament de l'activitat

Actualment, en l'activitat no es planteja explícitament una incidència ètica en els estudiants, ja que el focus principal està en el desenvolupament de competències tècniques com el disseny assistit per ordinador (CAD) i l'optimització funcional de peces per a aplicacions industrials. No obstant això, sí que es podria argumentar que hi ha una incidència ètica indirecta en treball en equip i co-avaluació, sostenibilitat en el disseny, i etc.

L'activitat proposada en l'assignatura d'Expressió Gràfica presenta una sèrie d'elements que poden ser analitzats des d'una perspectiva ètica i pedagògica. A continuació, es detallen diferents aspectes relacionats amb la seva organització i desenvolupament, valorant-los en una escala de 1 a 7, on 1 representa una presència mínima i 7 una presència màxima.

Un dels punts forts de l'activitat és que fomenta la participació dels estudiants (6), ja que requereix treball en grup i la co-avaluació a través de Questionnaire. No obstant això, el grau d'implicació pot variar entre els estudiants, especialment en grups on la distribució de tasques no sigui equitativa. Respecta als estudiants amb un tracte equitatiu (7), perquè l'avaluació combina la valoració dels companys i la del professorat, assegurant criteris objectius i justos.

Tot i això, la tasca no busca una implicació de l'estudiant més enllà de l'aula (4), ja que no està directament vinculada a aplicacions industrials o projectes externs. Un aspecte a millorar seria la connexió amb situacions reals d'enginyeria. En relació amb el pensament reflexiu (5) i el pensament crític (5), els estudiants han de justificar les seves decisions de disseny, però l'activitat no inclou una reflexió ètica estructurada sobre l'impacte ambiental o social de les seves propostes.

Pel que fa a la relació amb institucions externes, l'activitat no exigeix aquesta interacció (1), ja que es treballa exclusivament dins l'àmbit acadèmic. Tot i això, sí que promou la responsabilitat individual i col·lectiva (6), ja que la feina en grup implica coordinació i cooperació per lliurar un projecte conjunt.

En relació amb els continguts socialment controvertits (2), l'activitat comença a incorporar la sostenibilitat, però no aborda altres qüestions ètiques en profunditat. De la mateixa manera, no provoca especialment que els estudiants demanin tutories (4), ja que molts dels dubtes es resolen dins dels grups de treball o a través dels fòrums virtuals.

Quant a la seva aplicació en contextos reals, no obliga els estudiants a aplicar els continguts en situacions pràctiques externes (3). Tot i així, es relaciona fortament amb el temari de l'assignatura (7) i s'avalua seguint els criteris establerts al programa (7), garantint coherència amb els objectius d'aprenentatge.

L'activitat exigeix un cert rigor científic (5), especialment en l'ús d'eines de disseny assistit per ordinador i justificacions tècniques, tot i que no requereix investigació en profunditat. Pel que fa al procés d'aprenentatge, valora principalment el resultat final (6), ja que l'entrega del disseny té un pes important, però es podria posar més èmfasi en el seguiment i l'anàlisi del procés.

L'activitat també requereix al professorat diversos rols (5), com a guia en el programari CAD i facilitador en la resolució de dubtes, però no exigeix un canvi de rol constant. Els estudiants han de treballar per un objectiu comú (6) en la creació de la peça, i encara que hi ha seguiment, el procés no és l'eix central (4).

Finalment, la tasca no evidencia clarament les implicacions socials de la professió (3) i no es vincula amb activitats solidàries (1), ja que no es treballa amb projectes d'impacte social directe. Pel que fa a la millora de la vida universitària, tampoc fomenta especialment aquesta implicació (2), més enllà de la participació en l'avaluació de companys.

L'activitat d'Expressió Gràfica està ben alineada amb els objectius tècnics de l'assignatura i promou el treball col·laboratiu, la participació i el respecte per l'equitat en l'avaluació. No obstant això, presenta àrees de millora en la seva connexió amb situacions reals, la reflexió ètica i la implicació social de l'enginyeria. Amb algunes modificacions, es podria integrar millor la sostenibilitat i la responsabilitat social, enriquint així l'experiència educativa.

Incidència ètica

Per potenciar una consideració més ètica en l’activitat, es proposa afegir un apartat de reflexió sobre les implicacions socials, ambientals i de responsabilitat col·lectiva dins la tasca final i la co-avaluació. Aquest apartat permetria als estudiants analitzar com les seves decisions de disseny afecten no només la funcionalitat de la peça, sinó també el seu impacte en el medi ambient, l'ús de materials sostenibles i la responsabilitat en el treball en equip. Per justificar el disseny, els estudiants haurien de reflexionar sobre l'elecció dels materials, considerant criteris de sostenibilitat, reciclabilitat i impacte ambiental. Això es podria fer utilitzant eines com EcoMaterial Advisor o fonts externes. Aquestes modificacions són senzilles d'implementar i enriquirien l'activitat sense alterar-ne la base tècnica.

Segons Miquel Martínez, l’educació ètica ha d’integrar-se en el currículum de manera natural. En l’assignatura d’Expressió Gràfica, diversos continguts es poden vincular amb aspectes ètics, com la selecció de materials, l’ús responsable de tecnologies CAD, la propietat intel·lectual i la responsabilitat en el treball en equip. Un tema ètic rellevant és l’impacte ambiental en el disseny tècnic, ja que els enginyers han de considerar com les seves decisions afecten el medi ambient. Es pot plantejar als estudiants preguntes com: Quins materials són més sostenibles? Com podem reduir la petjada ecològica d’un producte? Aquesta reflexió fomenta una visió responsable i alineada amb els valors ètics. Doncs, seguint la proposta de Martínez, el tractament ètic en l’assignatura es pot integrar a través de la sostenibilitat i la responsabilitat social en el disseny, fomentant així una formació tècnica i ètica alhora.

L'educació ètica ha de ser integrada en el currículum escolar mitjançant metodologies que promoguin la reflexió, responsabilitat i participació activa dels estudiants. En l'assignatura d'Expressió Gràfica, es poden utilitzar estratègies didàctiques basades en l'organització social de l'aprenentatge per reformular metodologies tradicionals i incorporar valors ètics. Algunes de les estratègies suggerides inclouen: l'aprenentatge cooperatiu, on els estudiants treballen en grups interdisciplinaris en projectes de disseny amb criteris de sostenibilitat i responsabilitat social; els debats ètics i dilemes professionals, que fomenten la reflexió crítica sobre temes com l'ús de materials contaminants; la co-avaluació amb criteris ètics, que inclou aspectes com la sostenibilitat i la transparència en els treballs en equip; i l'aprenentatge basat en projectes (ABP), on es proposa el disseny de projectes amb impacte social real, com components per a sistemes de filtratge d'aigua en comunitats sense accés potable. Aquestes metodologies permeten que els estudiants adquireixin no només habilitats tècniques, sinó també una consciència ètica sobre l'impacte social dels seus treballs, alineant-se amb la idea de Martínez que l'educació ètica ha de ser transversal a totes les disciplines.

Per fomentar l'aprenentatge ètic a l'aula, les relacions entre professorat i estudiants han de ser obertes i respectuoses, amb un ambient on els estudiants se sentin còmodes per expressar les seves idees i reflexions ètiques. La simetria es pot promoure amb l'ús de metodologies interactives, com el debat ètic o l'aprenentatge cooperatiu, on tots els estudiants tenen veu en les decisions. Això fomenta la participació activa i la reflexió crítica sobre temes socials i ambientals relacionats amb el disseny tècnic. Tanmateix, la asimetria es manté en el sentit que el professorat guia i orienta els estudiants, establint límits clars en el procés d'ensenyament i actuant com a model ètic. Per fer reals els principis ètics a l'aula, és essencial promoure el respecte a la diversitat d'opinions, incentivar la responsabilitat individual i col·lectiva, i crear espais de diàleg per debatre sobre les implicacions ètiques de les decisions de disseny.

A la tutoria, el professorat pot establir un vincle més individualitzat, on la simetria en la relació es manifesta a través de l'escolta activa i l'orientació personalitzada, mentre que l'asimetria es veu en el paper del professor com a mentor, que ofereix consells basats en l’experiència i el coneixement. Un dels objectius de la tutoria ha de ser ajudar els estudiants a reflexionar sobre els seus valors ètics i la responsabilitat social dins del seu aprenentatge. Això es pot fer preguntant-los sobre l'impacte dels seus dissenys i sobre com poden millorar el seu compromís ètic en el treball en equip i la selecció de materials. El respecte és fonamental en aquest espai, ja que el tutor ha de crear un ambient segur on l'estudiant se senti còmode per expressar els seus dubtes i inquietuds ètiques. A més, es poden afavorir converses obertes sobre dilemes morals i sobre com les seves decisions influencien la societat i l'entorn.

A l'avaluació, la relació entre professorat i estudiants ha de ser transparent i justificada, amb criteris ètics clars. En aquest cas, la simetria es promou mitjançant la co-avaluació, on els estudiants no només avaluen els seus companys, sinó que també reflexionen sobre les seves pròpies decisions i pràctiques. Això fomenta la responsabilitat personal en l'aprenentatge i el treball en equip. Tanmateix, la asimetria continua, ja que el professorat estableix els criteris d’avaluació i proporciona feedback en termes tècnics i ètics, ajudant els estudiants a identificar àrees de millora. Per fer reals els principis ètics, cal incloure en l’avaluació aspectes com la sostenibilitat i la transparència, permetent als estudiants reflexionar sobre com les seves decisions de disseny impacten la societat i el medi ambient. Això afavoreix una avaluació no només tècnica, sinó també ètica, alineada amb els valors socials i ambientals que el professorat vol promoure.

La integració d'un enfocament ètic a l'aula pot afavorir un vincle positiu amb la cultura institucional i, al mateix temps, promoure la participació real dels estudiants en la comunitat educativa. Incorporant valors ètics, com la responsabilitat social i la sostenibilitat, en els processos d'ensenyament, els estudiants no només aprenen a nivells tècnics, sinó que també interioritzen els valors de la institució. Això pot establir una connexió més forta amb la cultura institucional, que promogui la responsabilitat col·lectiva i el respecte en el context educatiu. Quan el professorat integra aquests valors en el seu ensenyament, es reforça la missió i visió de l'institut, afavorint la cohesió de la comunitat educativa i el compromís amb una formació integral. Així, els estudiants es poden sentir part d'una comunitat que prioritza l'ètica i la responsabilitat social, alineant-se amb els objectius institucionals.

L'enfocament ètic també potencia la participació activa dels estudiants en la vida institucional i en projectes amb impacte social real. Si les activitats d'ensenyament i aprenentatge inclouen aspectes ètics, com el disseny de productes sostenibles o la resolució de dilemes socials i ambientals, els estudiants poden ser motivats a participar en iniciatives comunitàries. Aquesta participació real no es limita a l’aula, sinó que s’estén a altres àmbits de la institució, com la col·laboració amb entitats locals, organització de debats ètics, o fins i tot treballs de recerca amb impacte social. A més, la creació de projectes que tinguin implicacions socials, com dissenys per a comunitats sense recursos, ajuda els estudiants a veure com el seu aprenentatge pot afectar positivament la societat.

L’Aprenentatge Basat en Servei (APS) podria implicar serveis a la comunitat, però la seva implementació dependria de la disponibilitat de recursos i col·laboracions externes. Les universitats podrien establir relacions amb ONGs, administracions públiques locals i empreses socials, però la viabilitat d'aquests projectes dependria de les condicions específiques de cada institució i de la comunitat.

Personalitat moral

La modificació de l’activitat incideix significativament en tres dimensions educatives fonamentals: la construcció del jo, la convivencialitat i la reflexió sòcio-moral. En primer lloc, la construcció del jo es veu reforçada (6/7) perquè l’activitat fomenta l’autoreflexió i la presa de decisions ètiques en el disseny. En línia amb Meller, Tey i Esteban, aquest procés ajuda els estudiants a desenvolupar una identitat professional basada en valors i responsabilitat. El fet d’analitzar l’impacte ambiental i social de les seves eleccions afavoreix la consolidació d’una ètica personal i professional.

Pel que fa a la convivencialitat, la metodologia aplicada rep una valoració de 5/7. L’aprenentatge cooperatiu i la coavaluació obliguen els estudiants a col·laborar, debatre i negociar decisions, millorant així la seva capacitat per treballar en equip i respectar les perspectives dels altres. Tot i això, la convivencialitat pot variar segons la dinàmica del grup i la implicació de cada membre, fet que pot limitar el seu impacte total.

Finalment, la reflexió sòcio-moral rep la puntuació més alta (7/7), ja que els dilemes ètics plantejats incentiven el pensament crític i la responsabilitat en el disseny tècnic. Els estudiants no només apliquen coneixements tècnics, sinó que també aprenen a considerar les implicacions ètiques del seu treball en la societat, en línia amb les reflexions de l'article.

Resumint, l'activitat transformada no només millora les competències tècniques, sinó que també enforteix el pensament ètic i la responsabilitat social dels futurs professionals.