Keong UB
Lideratge a l'Aula
El lideratge docent universitari és la capacitat del professorat per guiar i motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, tot creant un entorn actiu i participatiu.
Aplicació del model
Estil de lideratge: Baixa tasca/Elevada Relació
Vaig fer un anàlisi d'estil de lideratge, segons els resultats del qüestionari, la meva puntuació va ser de 37 i 50, cosa que em classifica dins del grup baixa tasca i elevada relació. El meu enfocament s' inclina principalment cap a la consideració dels sentiments dels estudiants, donant-li prioritat sobre la consecució de tasques específiques. Haig d'admetre que el que posa en la descripció de l'estil de lideratge té molta coherència en el meu cas. Per a mi, el procés és el més important, mentre que el resultat final és secundari.
Manifesto un veritable interès en el desenvolupament personal dels estudiants, la qual cosa demostra la meva disposició a invertir molt de temps en la seva formació. El meu objectiu és brindar suport integral en enfocar-me no només en l'àmbit acadèmic, sinó també en el desenvolupament personal. M'agrada molt la comunicació oberta perquè demostra una disposició per escoltar les preocupacions dels altres, fins i tot si són irracionals o només són emocions.
Com a resultat, crec que em perfilo com un educador que estableix i manté relacions positives amb els estudiants. La meva responsabilitat no és només donar suport professional, si no, també suport emocional. El meu objectiu és ajudar els estudiants a créixer de manera equilibrada i assegurar-me que rebin l'atenció necessària en tots els aspectes en la seva carrera.
Acció de millora
A més de tenir un ambient de confiança i sòlida, hauria de trobar un equilibri adequat per assegurar-me que també els estudiants abordin les tasques i metes acadèmiques. Em sembla important establir expectatives acadèmiques clares des del principi, definir els objectius del curs, els criteris d' avaluació i les expectatives de comportament. Tal com es demostra en el cas 9 que dir clarament des del primer moment de la classe el que el professor espera dels alumnes sense ser exigent. Això proporciona estructura i orientació als estudiants.
També, he de fixar-me que el meu enfocament en la relació contribueix a un ambient d'aprenentatge positiu. Quan els estudiants se senten segurs per expressar les seves idees, fer preguntes i participar activament en les activitats de classe, espero que la sensació de confiança sigui un catalitzador per al compromís acadèmic.
Tenint en compte la bona relació amb els estudiants, puc fer una retroalimentació acadèmica personalitzada combinant els comentaris positius i les millores que pugui tenir cadascú. D' aquesta manera, fomentarà un sentit més profund de connexió entre la tasca i la relació.
Cas d'Estudi
Recordo el meu primer any com a professor associat com una etapa de gran aprenentatge, ja que em van assignar com a ajudant d’un professor associat amb una àmplia experiència professional i docent. Ell s’encarregava de la teoria de l’assignatura “Expressió Gràfica” al departament d’enginyeria química, mentre jo donava suport a les sessions pràctiques.
La primera sorpresa va ser l’aula d’ordinadors, que només podia acollir uns 25 estudiants però que el primer dia es va omplir amb més de 80 a causa d’un error en l’horari oficial. Tot i ser un problema conegut, ni el professor ni la secretaria informaven l’alumnat i això generava confusió.
A les classes teòriques, com a arquitecte, ell explicava els conceptes amb exemples quotidians i donava consells sobre el comportament esperat d’un alumne i d’un futur enginyer. Admirava la seva capacitat comunicativa i la seva experiència vital, tot i que el seu enfocament acadèmic estava més dirigit a completar tasques concretes que a desenvolupar competències generals.
Les tècniques utilitzades combinaven el dibuix manual en paper A3 amb l’ús parcial d’AutoCAD, amb un sistema d’avaluació basat en un 70% de treball continuat i un 30% final. Era un professor exigent i responsable, ja que cada treball havia de passar per la seva revisió abans de ser entregat; això alentia el procés però assegurava qualitat i aprovats pràcticament garantits.
Les tasques eren força repetitives d’any en any: el dibuix manual es mantenia necessari, però les pràctiques d’ordinador es copiaven fàcilment. Jo em vaig encarregar de corregir-les i vaig detectar molts plagiats, alguns modificats mínimament, però que es podien reconèixer de seguida. Aquests estudiants eren derivats directament a l’examen final, cosa que va provocar discussions, fins i tot en persona als passadissos.
Aquella experiència em va permetre comprendre millor la realitat i els reptes d’aquesta assignatura i d’altres de naturalesa similar.
Finalment, dos anys més tard, el professor es va jubilar i el nou docent responsable va introduir un canvi radical, transformant l’assignatura en una versió moderna i completament digitalitzada, adaptada a les necessitats de la indústria i de la tecnologia actual.
Anàlisi comparativa
El professor és de control autoritari. Té un control rigorós sobre el procés de lliurament de treballs, revisant personalment cada treball abans de la seva acceptació. Això crea una cua d'estudiants esperant la seva aprovació, un control estricte sobre el flux de treball i l'avaluació. Pel seu control en les decisions, processos i avaluacions, mostra un estil de lideratge autoritari, així com la seva preferència per enfocaments tradicionals.